Cap. El perfil front-cara és rectilini, amb un font ample.
Orelles. Mitjanes, més aviat primes, ben colocades, atentes, amb les puntes dirigides cap a dins.
Ulls. De bon tamany, expressius de mirada noble, parpelles obertes, ulls no saltons.
Narius. Amples, cara i nas amb tendència quadrangular evitant els perfils romans i els concavs tipus àrab, maxilars forts, ben proporcionats de la mateixa manera que les galtes que seran fortes però mai carregades per tant, poc visibles, formen una línea recta des de la gola fins al mentó.
Coll. De llargaria mitjana, lleugerament arquejat, principalment en els mascles, potent, plexible, amb bona inserció. La crinera és força abundant amb el pèl llis o suaument ondulat. Pot caure a ambdós costats del coll.
Cos. El tipus de cavall de tir català, és la de un animal de línea mitjana, ni rebessut i compacte com els animals de tir pesat, ni lleuger i allargaçat típic dels cavalls de sella.
Creu. Potent i forta, musculada, però ni molt elevada ni tallant.
Dors. Tant el llom com el ronyó, són més aviat curts, ben musculats.
Espatlla. Una mica obliqua, pit profund, ampli però no ample en excès, per permetre una bona movilitat a les extremitats.
Costelles. Ben arquejades, ni planes ni en forma de bota.
Grupa. Arrodonida, partida i suaument inclinada.
Cua. El naixement de la cua és d'nserció mitja.
Extremitats anteriors. Braç i avantbraç forts i ben musculats, no carnosos, genoll ampli, ossuda, ben proporcionada, neta, tremelló curt i fort.
Peu. De tamany mitjà tirant a gros, ben c cofirmat, els cascos durs.
Membres posteriors. Igual que els anteriors. Les natjes molt musculades, els garrons forts i paral·lels, totes les potes presenten pèl, més a l'hivern que no pas a l'estiu, però en cap cas d'una forma exagerada.
Color. Els més habituals són l'alatzà i el negre i no tant freqüent el castany. Pot ser unicolor, però s'aprecien les marques a la cara (estelat, llisat o caretó) i es marques (calçat a les potes).
Talla de 1,43m a 1'58m, l'ideal és 1'50m. Els mascles en general s'apropen més a les màximes i les femelles a la mínima.
Orelles. Mitjanes, més aviat primes, ben colocades, atentes, amb les puntes dirigides cap a dins.
Ulls. De bon tamany, expressius de mirada noble, parpelles obertes, ulls no saltons.
Narius. Amples, cara i nas amb tendència quadrangular evitant els perfils romans i els concavs tipus àrab, maxilars forts, ben proporcionats de la mateixa manera que les galtes que seran fortes però mai carregades per tant, poc visibles, formen una línea recta des de la gola fins al mentó.
Coll. De llargaria mitjana, lleugerament arquejat, principalment en els mascles, potent, plexible, amb bona inserció. La crinera és força abundant amb el pèl llis o suaument ondulat. Pot caure a ambdós costats del coll.
Cos. El tipus de cavall de tir català, és la de un animal de línea mitjana, ni rebessut i compacte com els animals de tir pesat, ni lleuger i allargaçat típic dels cavalls de sella.
Creu. Potent i forta, musculada, però ni molt elevada ni tallant.
Dors. Tant el llom com el ronyó, són més aviat curts, ben musculats.
Espatlla. Una mica obliqua, pit profund, ampli però no ample en excès, per permetre una bona movilitat a les extremitats.
Costelles. Ben arquejades, ni planes ni en forma de bota.
Grupa. Arrodonida, partida i suaument inclinada.
Cua. El naixement de la cua és d'nserció mitja.
Extremitats anteriors. Braç i avantbraç forts i ben musculats, no carnosos, genoll ampli, ossuda, ben proporcionada, neta, tremelló curt i fort.
Peu. De tamany mitjà tirant a gros, ben c cofirmat, els cascos durs.
Membres posteriors. Igual que els anteriors. Les natjes molt musculades, els garrons forts i paral·lels, totes les potes presenten pèl, més a l'hivern que no pas a l'estiu, però en cap cas d'una forma exagerada.
Color. Els més habituals són l'alatzà i el negre i no tant freqüent el castany. Pot ser unicolor, però s'aprecien les marques a la cara (estelat, llisat o caretó) i es marques (calçat a les potes).
Talla de 1,43m a 1'58m, l'ideal és 1'50m. Els mascles en general s'apropen més a les màximes i les femelles a la mínima.
