El CAVALL DE TIR CATALÀ / THE CATALAN DRAUGHT HORSE

El Català és una animal ideal pel tir lleuger, per feines al camp i especialment indicat per fer marxes a la sella per zones de muntanya. El seu origen, cal cercar-lo en èpoques molt antigues, segurament de tipus cèltic, els seus parents propers són el cavall de Merens a l'Ariege, el cavall Losino a Burgos i el Mallorquí a les Balears. El és de caràcter dòcil, noble i treballador. Molt resistent als canvis climàtics del nostre país i pastura en tot tipus de terrenys.
The Catalan draught horse is the ideal animal for light horse-powered work, for ploughing fields, and especially for excursions under saddle in mountainous areas. Its origins are found way back, probably in the Celtic eras. Its nearest equine relatives are the Mérens horse, native to the Pyrenees, the Losino horse from northern Spain, and the Majorcan horse from the Balearic Islands. The Catalan draught horse has a docile temperament and is very noble and hard-working. It is very resistant to the climactic changes of our country and they do well grazing on all types of terrain.
TITOL

As a first experience we recommend one of our short trips, which last approximately half an hour to an hour, around the villages of Espinavessa and Crespià.
These trips last between three and four hours depending on the route chosen. Breakfast and/or lunch are included if desired.
These routes last between six and eight hours. Breakfast and lunch are included.
jueves, 19 de enero de 2012
martes, 27 de diciembre de 2011
ESTÀNDAR DE LA RAÇA
Orelles. Mitjanes, més aviat primes, ben colocades, atentes, amb les puntes dirigides cap a dins.
Ulls. De bon tamany, expressius de mirada noble, parpelles obertes, ulls no saltons.
Narius. Amples, cara i nas amb tendència quadrangular evitant els perfils romans i els concavs tipus àrab, maxilars forts, ben proporcionats de la mateixa manera que les galtes que seran fortes però mai carregades per tant, poc visibles, formen una línea recta des de la gola fins al mentó.
Coll. De llargaria mitjana, lleugerament arquejat, principalment en els mascles, potent, plexible, amb bona inserció. La crinera és força abundant amb el pèl llis o suaument ondulat. Pot caure a ambdós costats del coll.
Cos. El tipus de cavall de tir català, és la de un animal de línea mitjana, ni rebessut i compacte com els animals de tir pesat, ni lleuger i allargaçat típic dels cavalls de sella.
Creu. Potent i forta, musculada, però ni molt elevada ni tallant.
Dors. Tant el llom com el ronyó, són més aviat curts, ben musculats.
Espatlla. Una mica obliqua, pit profund, ampli però no ample en excès, per permetre una bona movilitat a les extremitats.
Costelles. Ben arquejades, ni planes ni en forma de bota.
Grupa. Arrodonida, partida i suaument inclinada.
Cua. El naixement de la cua és d'nserció mitja.
Extremitats anteriors. Braç i avantbraç forts i ben musculats, no carnosos, genoll ampli, ossuda, ben proporcionada, neta, tremelló curt i fort.
Peu. De tamany mitjà tirant a gros, ben c cofirmat, els cascos durs.
Membres posteriors. Igual que els anteriors. Les natjes molt musculades, els garrons forts i paral·lels, totes les potes presenten pèl, més a l'hivern que no pas a l'estiu, però en cap cas d'una forma exagerada.
Color. Els més habituals són l'alatzà i el negre i no tant freqüent el castany. Pot ser unicolor, però s'aprecien les marques a la cara (estelat, llisat o caretó) i es marques (calçat a les potes).
Talla de 1,43m a 1'58m, l'ideal és 1'50m. Els mascles en general s'apropen més a les màximes i les femelles a la mínima.